09 ago
|
L'Econòmic
|
Barcelona
09 ago
L'Econòmic
Barcelona
Avui per avui, si el nou telescopi que està previst instal·lar a l’ observatori del Montsec estigués actiu, seria el telescopi robotitzat més gran del món, és a dir, que per al seu funcionament no es requereix la presència de cap persona a cap hora del dia. “Ara per ara seria així, però com que està previst que entri en funcionament l’any 2030, potser algú s’ens avança”, explica Kike Herrero, director de l’observatori, tot i que concreta que “utilitza un programari basat en un model únic, creat per nosaltres aquí al Montsec”. El nou telescopi, que durà el nom de l’astrònom Jordi Torra, traspassat el 2019, un dels promotors de la creació de l’Observatori Astronòmic del Montsec i del Centre d’Observació de l’Univers d’Àger, les dues majors infraestructures a Catalunya d’observació i divulgació astronòmiques, respectivament, té una dotació de 20 milions d’euros i s’implementarà en dues fases: la primera se centrarà en el telescopi mateix, que tindrà un diàmetre de 2,5 metres i l’edifici que l’allotjarà, i la segona, al desenvolupament i posada en marxa de la instrumentació científica.
“El Jordi Torra estarà especialitzat en astrofísica de domini temporal, és a dir, l’estudi de fenòmens que canvien ràpidament, com ara les supernoves, les explosions de rajos gamma o la fusió d’estrelles i de neutrons, entre d’altres. Els algoritmes que el faran funcionar permetran que ell sol planifiqui, triï,
interpreti i extregui mesures de tot allò que el sobti del cel”, diu Herrero. Aquest nou telescopi “serà deu cops més potent que l’presente Joan Oró, que ja és el més gran de Catalunya”.
La seva importància serà cabdal.
Opcions d’una nova economia
L’equipament de l’observatori del Montsec està format pel telescopi Joan Oró, que té un diàmetre de 80 centímetres i que fa vigilància i seguiment espacials, un instrument que fins ara ha produït més de mig milió d’imatges científiques recollides durant més de 3.600 nits; el telescopi ràpid d’ample camp (TRAC), de 40 centímetres, que dona suport a àrees de recerca astrofísica com ara la defensa planetària i l’astronomia de baixa brillantor superficial, i també a activitats relacionades amb la vigilància i el seguiment de satèl·lits d’òrbita terrestre baixa; i el telescopi Fabra-ROA Montsec (TFRM), tots tres robotitzats, com ho serà el Jordi Torra.
A més, a l’Observatori també està ubicada una càmera de tot el cel per a la detecció de bòlids i meteors, i el teleport de Sant Esteve (TSE),
que dona servei a estacions de comunicació terrestres.
“No monetitzem els telescopis. El nostre retorn és l’impacte científic i tecnològic”, afirma Herrero. “Rebem peticions de científics de qualsevol lloc del món perquè necessiten realitzar o obtenir unes dades concretes amb els nostres telescopis. Aquestes peticions estan emmarcades en el temps, és a dir, fem arribar a l’equip investigador les dades sol·licitades durant un any, però després seran obertes i es compartiran amb la comunitat científica.
Aquest és el retorn.”
Des del Montsec, “vigilem l’univers per conèixer-lo; és la tecnologia que estem aplicant la que tindrà el seu retorn a la societat. Com per exemple, el software que fem servir per poder detectar estrelles s’aplica també en biomedicina”.
Per Herrero, arribar al Montsec ja va ser un somni, “i quan s’obri la cúpula del Jordi Torra i obtinguem la primera imatge, n’hauré acomplert un altre”. De moment, però, assegura que s’estan adonant que “la majoria de les estrelles tenen planetes al seu voltant i n’hi ha moltíssims que són com la Terra. Amb els grans telescopis esperem trobar els primers bioindicadors, els primers senyals de vida fora de la Terra”.
Tanmateix, ens tranquil·litza quan afirma que, de moment, “no hem vist cap senyal que indiqui que altres ens estiguin observant, com nosaltres observem la galàxia”.
📌 Atrapar l’univers a l’instant (Barcelona)
🏢 L'Econòmic
📍 Barcelona