L’estiu d’enguany està sent, a més de molt calorós, deci­di­da­ment espa­cial. D’una banda, el 9 i 10 de juliol es va cele­brar l’ Space Eco­nomy Con­gress , orga­nit­zat per la Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona i el govern català, un esde­ve­ni­ment anual que va omplir l’històric edi­fici de Llotja de Mar d’empre­sa­ris, científics, res­pon­sa­bles d’orga­nis­mes públics vin­cu­lats a emergències, pro­tecció civil, car­to­gra­fia, salut i inno­vació i agri­cul­tura, entre altres àmbits, a més de repre­sen­tants ins­ti­tu­ci­o­nals i astro­nau­tes, alguns de manera pre­sen­cial –Jef­frey A. Hoff­man, l’astro­nauta de la NASA pro­ta­go­nista del pri­mer pas­seig espa­cial d’emergència no pla­ni­fi­cat de la història de l’agència espa­cial nord-ame­ri­cana i mem­bre de l’expe­dició que va rea­lit­zar la pri­mera repa­ració del teles­copi espa­cial Hub­ble el 1993– i vir­tual –con­nexió en directe amb l’Estació Espa­cial Inter­na­ci­o­nal, en òrbita, amb els astro­nau­tes de la NASA Jes­sica Meir i Chris Willi­ams–, que van fer xalar el públic assis­tent.

El dina­misme transmès per ponents i assis­tents va demos­trar, com ho fa cada any, que l’espa­cial és un sec­tor que s’està con­ver­tint en una infra­es­truc­tura cab­dal i estratègica per a l’eco­no­mia cata­lana i euro­pea.

També al juliol, però a finals de mes, l’ Ins­ti­tut d’Estu­dis Espa­ci­als de Cata­lu­nya (IEEC) , una fun­dació sense ànim de lucre del sec­tor públic català cons­tituïda el 1996, que impulsa el desen­vo­lu­pa­ment d’acti­vi­tats rela­ci­o­na­des amb les ciències i tec­no­lo­gies espa­ci­als en els àmbits de la recerca, la inno­vació, la for­mació i la pro­moció de l’eco­sis­tema, va pre­sen­tar la memòria cor­res­po­nent al 2025, en la qual queda palès que l’any pas­sat va ser dels més inten­sos de la seva història, con­so­li­dant el seu paper com a prin­ci­pal motor científic i tec­nològic del sec­tor espa­cial del país.

L’espai ha dei­xat de ser un indret només d’astro­nau­tes, naus en òrbita i esce­na­ris hollywo­o­di­ans, i ha esde­vin­gut en molt pocs anys un sec­tor impres­cin­di­ble per a la con­nec­ti­vi­tat, la segu­re­tat, la gestió d’emergències, l’estudi del clima, l’agri­cul­tura i la defensa a la Terra. Ara per ara, l’espai ja és una infra­es­truc­tura crítica, fins i tot l’aliat més crític entre totes les infra­es­truc­tu­res ter­res­tres. I Cata­lu­nya, dins d’aquest sec­tor espa­cial glo­bal, està tre­ba­llant per con­ver­tir-se en un dels refe­rents de pri­mer ordre. “Des de la Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona hem sabut expli­car que el con­cepte espai va més enllà del que la gent creia fa uns anys que era.

Ara es veu com un àmbit molt més quo­tidià perquè l’estem fent ser­vir contínua­ment en les comu­ni­ca­ci­ons, la nave­gació, molts aspec­tes climàtics o en agri­cul­tura.

L’espai ens pro­por­ci­ona dades”, explica Mònica Roca, pre­si­denta de la Comissió d’Espai de la Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona, impul­sora des del 2020 de la tro­bada anual exclu­si­va­ment del sec­tor. “Cata­lu­nya, no sent un país com ho és Espa­nya, ha arri­bat sis anys després, que tam­poc és gaire temps, a ser referència a nivell euro­peu”, des­taca Roca.

L’interès que ara pro­voca l’espai en sec­tors que no hi estan direc­ta­ment rela­ci­o­nats és el resul­tat d’una decisió que el govern català va pren­dre l’octu­bre del 2020, i que han fet seva les admi­nis­tra­ci­ons poste­ri­ors, inde­pen­dent­ment del color. Es tracta de l’apro­vació de l’Estratègia NewS­pace Cata­lu­nya, que volia repre­sen­tar un nou ús de l’espai, de la seva tec­no­lo­gia i d’un con­junt de ser­veis que han donat lloc a una nova eco­no­mia. Alguns afir­men que jus­ta­ment aquesta decisió va demo­cra­tit­zar l’espai i la indústria aero­es­pa­cial, donant-li la força que neces­si­tava i pro­pi­ci­ant l’apa­rició de nano­satèl·lits i els seus ser­veis asso­ci­ats i un reguit­zell d’empre­ses que estan for­mant un eco­sis­tema únic a l’Estat.

L’any pas­sat es va fer un pas enda­vant amb l’apro­vació de l’ Estratègia Cata­lu­nya Espai 2030 , un full de ruta per a un sec­tor amb un alt valor afe­git i que genera llocs de tre­ball de qua­li­tat, i empre­ses que apor­ten solu­ci­ons capa­ces de trans­for­mar dife­rents sec­tors pro­duc­tius. Aquest docu­ment plan­teja un canvi d’escala res­pecte a l’apro­vat el 2020, posant l’accent en la com­pe­ti­ti­vi­tat empre­sa­rial, la sobi­ra­nia tec­nològica, la cap­tació de talent, l’atracció d’inversió pri­vada i la volun­tat que Cata­lu­nya sigui un dels cinc grans hubs espa­ci­als euro­peus abans del 2030.

Sobi­ra­nia plena

“L’espai aviat serà un recurs tan neces­sari com l’aigua”, va etzi­bar San­dra Min­got, cap de con­nec­ti­vi­tat glo­bal dels pro­gra­mes espa­ci­als de defensa i de la UE a Sener, durant la taula rodona en què va par­ti­ci­par a l’Space Eco­nomy Con­gress d’enguany. Segons ella, el sec­tor de l’espai crea “una tec­no­lo­gia crítica que no pot estar en altres mans i, per tant, Europa no ha de depen­dre d’altres naci­ons.” La inter­venció inau­gu­ral de Miquel Sàmper, con­se­ller d’Empresa i Tre­ball, va anar en el mateix sen­tit: “Les actu­als ten­si­ons geo­polítiques fan que, més que mai, Europa ha d’anar a l’uníson en el sec­tor espa­cial, perquè si ara mateix hi ha un sec­tor estratègic dins de la indústria, és aquest.”

El full de ruta que segueix Cata­lu­nya, ple­na­ment ali­neat amb les polítiques euro­pees de la EU Space Act ,



la futura cons­tel·lació IRIS –el sis­tema de comu­ni­ca­ci­ons segu­res per satèl·lit de la UE– i els pro­gra­mes de l’ Agència Espa­cial Euro­pea i de l’ Agència Espa­cial Espa­nyola , ha acon­se­guit crear un eco­sis­tema amb una cadena de valor gai­rebé com­pleta en la qual hi ha empre­ses que tre­ba­llen en totes les fases del negoci espa­cial, des del desen­vo­lu­pa­ment de satèl·lits i sis­te­mes de pro­pulsió fins a infra­es­truc­tu­res ter­res­tres i apli­ca­ci­ons basa­des en dades pro­ce­dents de l’espai, seg­ment aquest que con­cen­tra el 63% de l’acti­vi­tat del més d’un cen­te­nar d’empre­ses i enti­tats del sec­tor.

En con­junt, l’estratègia cata­lana ha pro­pi­ciat l’impuls d’ini­ci­a­ti­ves com ara les mis­si­ons satel·litals Enxa­neta, Menut i Minairó , el nano­Sat Lab de la UPC , infra­es­truc­tu­res com el Tele­port del Mont­sec o el cen­tre de pro­ves de motors coet a l’aero­port de Lleida-Alguaire, i el lide­ratge per part de l’IEEC de l’ ESA Phi-Lab Spain ,un con­sorci amb seu a Cas­tell­de­fels enfo­cat a pro­jec­tes que con­tri­bu­ei­xen a la resiliència climàtica, que forma part de la xarxa euro­pea ESA Phi Lab­NET, dis­se­nyada per acce­le­rar la comer­ci­a­lit­zació de tec­no­lo­gies espa­ci­als.

Un fet impor­tant és que en l’ela­bo­ració de l’Estratègia Cata­lu­nya Espai 2030 hagin par­ti­ci­pat empre­ses, cen­tres de recerca, uni­ver­si­tats, admi­nis­tra­ci­ons i experts inter­na­ci­o­nals. És a dir, l’eco­sis­tema en ple. Ara per ara, segons Roca, “s’ha de seguir tre­ba­llant perquè molts altres sec­tors enten­guin que les dades satel·litals poden ser molt útils, sobre­tot per a apli­ca­ci­ons civils.

Perquè, malau­ra­da­ment sem­bla que ara hem tor­nat a visu­a­lit­zar l’espai com un ele­ment de defensa, i és molt més que això”. “Feia anys que intentàvem dife­ren­ciar les dues imat­ges i en tan sols tres anys s’han tor­nat a rela­ci­o­nar, però el ter­reny que vam gua­nyar no l’hem per­dut. L’espai pot fer molt més que defensa per a nosal­tres, ens aporta dades molt pre­ci­ses, que pro­ces­sem i les fem com­pren­si­bles, i tenen apli­cació en molts àmbits ter­res­tres”, mani­festa.

La pre­si­denta de la Comissió d’Espai de la Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona és alhora cofun­da­dora i direc­tora d’ Isard­SAT , una empresa cata­lana d’R+D fun­dada a Bar­ce­lona el 2006 i espe­ci­a­lit­zada en l’obser­vació de la Terra i el pro­ces­sa­ment de dades satel·litals.

L’última missió d’Isard­SAT

“En vint anys hem tre­ba­llat en molts pro­jec­tes, la majo­ria vin­cu­lats a l’Agència Espa­cial Euro­pea, i ara estem a punt de llançar la missió Cris­tal , des­ti­nada al segui­ment del gel marí i de les capes de gel polars”, diu Roca. La com­pa­nyia desen­vo­lupa algo­rit­mes que per­me­ten pro­ces­sar les dades dels ins­tru­ment embar­cats en satèl·lits d’obser­vació i les con­ver­teix en vari­a­bles físiques que faran ser­vir científics, admi­nis­tra­ci­ons i empre­ses.

“Crec que és estratègic per a Cata­lu­nya tenir un sec­tor espa­cial potent i també és estratègic per al sec­tor espa­cial català que hi hagi una estratègia potent, perquè s’ali­men­ten mútua­ment. M’agra­da­ria que d’aquí cinc anys Cata­lu­nya hagi pogut llançar més satèl·lits des­ti­nats a mis­si­ons d’obser­vació de la Terra, i pot­ser escom­bro cap a casa però crec que aquí tenim molt de poten­cial i molt de conei­xe­ment.” Un dels rep­tes pen­dents, segons Roca, “és la retenció de talent, que en gene­rem molt però no sem­pre el sabem rete­nir”. “Cada vegada es fa for­mació més específica i bona, però s’ha de seguir insis­tint perquè el talent no marxi”, explica. Isard­SAT és un proveïdor habi­tual de tec­no­lo­gia per a pro­gra­mes dels diver­sos orga­nis­mes espa­ci­als euro­peus i cen­tres de recerca.

L’empresa té la seu al dis­tricte 22@ de la capi­tal cata­lana, una filial a Guil­ford (Regne Unit) i va crear Lobe­lia , empresa ubi­cada també a Bar­ce­lona i espe­ci­a­lit­zada en ser­veis climàtics.

Gai­rebé visi­o­na­ris

L’eco­sis­tema empre­sa­rial del sec­tor de l’espai català, que dona ocu­pació directa a més de 1.800 pro­fes­si­o­nals i genera un volum de negoci que s’acosta als 250 mili­ons d’euros, ha sabut gene­rar com­pa­nyies molt relle­vants i amb una forta pro­jecció inter­na­ci­o­nal, com l’esmen­tada Isard­SAT i Lobe­lia, i altres com Sate­liot , que està desen­vo­lu­pant la pri­mera cons­tel·lació mun­dial de satèl·lits 5G-IoT (inter­net de les coses)

- Open Cos­mos , que tot i que va ser fun­dada per empre­ne­dors cata­lans al Regne Unit té la major part de l’engi­nye­ria, pro­ducció i desen­vo­lu­pa­ment de satèl·lits a Bar­ce­lona, des d’on va par­ti­ci­par en la missió Menut i, jun­ta­ment amb l’IEEC, ho fa també en la missió Phot­Sat –segui­ment dels 40 mili­ons d’estre­lles més bri­llants del cel durant almenys dos anys–
- Ais­tech Space , espe­ci­a­lit­zada en obser­vació tèrmica de la Terra, i intel·ligència arti­fi­cial apli­cada a dades espa­ci­als
- Kre­ios Space , que desen­vo­lupa pro­pulsió elèctrica per a satèl·lits i motors basats en plasma
- Osmium ,



espe­ci­a­lit­zada en ciber­se­gu­re­tat i electrònica espa­cial, i com­po­nents per a satèl·lits; i la joia de la corona, l’empresa de pro­pulsió espa­cial Pan­gea Pro­pul­sion , espe­ci­a­lit­zada en motors coet reu­ti­lit­za­bles.

“William Anders, un dels astro­nau­tes de la missió Apolo 8, que va orbi­tar la Lluna el desem­bre de 1968 sense arri­bar a ater­rar-hi, va dir una frase que sem­pre recor­daré: «Hem fet tot aquest camí per explo­rar la Lluna, i el més impor­tant és que hem des­co­bert la Terra». I és això el que fem, mires a l’espai per tor­nar a mirar la Terra”, explica Adrià Argemí, cofun­da­dor i CEO de l’empresa Pan­gea Pro­pul­sion, i un dels empre­ne­dors que millor repre­sen­ten la nova gene­ració del sec­tor espa­cial al país i a Europa.

For­mat a la UPC, tre­ba­llava per Air­bus, a Tolosa de Llen­gua­doc, quan va deci­dir dei­xar-ho tot i empren­dre. “Allà feia d’engi­nyer de pro­pulsió, però en aeronàutica, i jo volia anar més cap a l’espai.” Va mar­xar a Roma per cur­sar un màster en sis­te­mes de trans­port espa­cial, en què va conèixer part del que poste­ri­or­ment seria l’equip cofun­da­dor, for­mat final­ment per Ras­mus Bergström, Nicola Palumbo, Xavier Llairó, Lluís Bella­font, Fede­rico Rossi i ell mateix. L’entu­si­asme pels motors aeros­pike

, una tec­no­lo­gia desen­vo­lu­pada per la NASA des dels anys sei­xanta, pro­vada a terra però mai posada en òrbita, va donar el gir a la seva tra­jectòria pro­fes­si­o­nal. El 21 de febrer del 2018 creen Pan­gea Aeros­pace i l’equip s’allotja a Bar­ce­lona Activa, al Poble­nou de Bar­ce­lona, amb la idea de desen­vo­lu­par llançado­res per a petits satèl·lits, un objec­tiu que ha anat virant fins a con­ver­tir-se en espe­ci­a­lis­tes en motors coet. “La indústria s’anirà espe­ci­a­lit­zant, com ja va pas­sar en aeronàutica, i vam pen­sar, el 2022, que nosal­tres havíem d’apos­tar per la pro­pulsió”, comenta Argemí. I d’aquí el canvi de nom de l’empresa.

A més de par­ti­ci­par acti­va­ment en el desen­vo­lu­pa­ment del motor aeros­pike Arcos, dins del pro­grama tec­nològic espa­cial impul­sat per l’Agen­cia Espa­cial Espa­nyola, l’empresa ha estat selec­ci­o­nada per l’Agència Espa­cial Fran­cesa (CNES) per rea­lit­zar el dis­seny pre­li­mi­nar del nou motor d’alta potència del pro­grama Astre. “Els nos­tres motors són reu­ti­lit­za­bles i pràcti­ca­ment cons­truïts al com­plet amb impressió 3D.

També fem sis­te­mes de pro­pulsió més petits, els Nereus, dels quals començarem la comer­ci­a­lit­zació l’any vinent.” Per a Argemí, el gran salt de la pro­pulsió han estat els motors reu­ti­lit­za­bles i el tipus de com­bus­ti­ble, molt més sos­te­ni­ble i barat, com el metà o bio­metà per als motors grans, “o l’aigua oxi­ge­nada per als petits, que nosal­tres ja fem ser­vir ara”.

L’empresa, en plena expansió, va inau­gu­rar una nova planta de 1.000 m² a l’Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat el juliol pas­sat, on estan inte­grats tots els pro­ces­sos i acce­lerà la fabri­cació de motors. Pan­gea Pro­pul­sion, que ha des­ti­nat set mili­ons d’euros a la nova ins­tal·lació, va tan­car el juny pas­sat una ronda Seria A de finançament de 23 mili­ons d’euros “i pot­ser a finals d’any en farem una altra”, indica Argemí.

Impli­cació dels estu­di­ants

L’espai crea addicció i entu­si­asme, i Cos­mic Rese­arch , també pre­sent a l’Space Eco­nomy Con­gress, n’és la prova. Aquest és un dels pro­jec­tes uni­ver­si­ta­ris més ambi­ci­o­sos de l’àmbit aero­es­pa­cial català, nas­cut ara fa deu anys de la mà de qua­tre estu­di­ants d’engi­nye­ria de la UPC a Ter­rassa, que han sabut con­ver­tir-lo en una pla­ta­forma d’inno­vació on els futurs engi­nyers dis­se­nyen, cons­tru­ei­xen, pro­ven i llan­cen coets sub­or­bi­tals amb tec­no­lo­gia pròpia. L’objec­tiu final que tenen no és altre que ser el pri­mer equip uni­ver­si­tari euro­peu capaç d’enviar un coet desen­vo­lu­pat ínte­gra­ment per ells fins a la línia de Kármán , situ­ada a 100 quilòmetres d’alti­tud i con­si­de­rada la fron­tera entre l’atmos­fera ter­res­tre i l’espai.

Al llarg de la seva tra­jectòria, el grup ha desen­vo­lu­pat diver­sos pro­to­tips de coets, com ara Valen­tina, Res­nik, Lucid, Weber, Bon­dar i New Christa. Aquest dar­rer està des­ti­nat prin­ci­pal­ment al llançament de Can­Sats, petits satèl·lits de la mida d’una llauna de refresc cons­truïts per estu­di­ants de secundària dins d’un pro­grama edu­ca­tiu impul­sat per l’Agència Espa­cial Euro­pea. Des del 2017, Cos­mic Rese­arch ha par­ti­ci­pat en el llançament de més de 110 Can­Sats . “El nos­tre grup exem­pli­fica com la uni­ver­si­tat pot actuar com a viver de talent per a la nova eco­no­mia de l’espai cata­lana, demos­trem que la inno­vació també neix a les aules i la impul­sen els pro­pis estu­di­ants”, comenta Javier Sal­merón, que exer­ceix de team lea­der del grup.

I l’eco­sis­tema mira ara cap al 2029. “Espe­rem que Bar­ce­lona orga­nitzi aquell any l’ Inter­na­ti­o­nal Astro­nau­ti­cal Con­gress (IAC) , con­si­de­rat el congrés mun­dial més gran del sec­tor espa­cial. És el nos­tre gran somni”, comen­ten Alberto Gar­cia-Rigo, cap de l’ofi­cina de trans­ferència de conei­xe­ment de l’IEEC, i Daniel Sors, cap de l’ofi­cina de ser­veis i pro­moció indus­trial de l’APEC (Àrea de Pro­moció del Sec­tor Espa­cial de Cata­lu­nya, dins de l’estruc­tura de l’IEEC). La ciu­tat ja el va aco­llir el 1957, “uns dies després de que es llancés el pri­mer satèl·lit de la història, l’Sput­nik”, con­creta Gar­cia-Rigo. “Tots tre­ba­llem perquè això sigui una rea­li­tat.”

📌 L’espai esdevé l’aliat més crític (Barcelona)
🏢 L'Econòmic
📍 Barcelona