09 ago
|
L'Econòmic
|
Barcelona
09 ago
L'Econòmic
Barcelona
Instal·lada al cor del barri del Poble-sec de Barcelona, Nexes Interculturals és una cooperativa dedicada a l’educació amb mirada transformadora per a adolescents i joves. En la seva cartera de propostes té projectes de mobilitat internacional, formació, cultura de pau, justícia global, aprenentatge i servei, itineraris interculturals i desenvolupament de jocs educatius. Cadascun d’aquests projectes comparteix un mateix objectiu: fer descobrir al jovent que hi ha alternatives a moltes de les dinàmiques socials i econòmiques dominants. “Formem part d’un moviment que vol transformar l’economia posant les persones i el planeta al centre”, explica Davide Tonon, soci fundador de la cooperativa.
Una reflexió que resumeix la filosofia d’una entitat que ha anat evolucionant des del treball intercultural cap a una visió més àmplia sobre les economies transformadores i les formes de participació ciutadana.
Aprendre jugant Una de les línies de treball de Nexes és la utilització dels jocs com a eina educativa. La cooperativa impulsa processos de cocreació en què els mateixos participants desenvolupen els continguts. “Fer un joc vol dir aprofundir i crear un sistema perquè els altres aprenguin”, resumeix Tonon.
La cooperativa ha desenvolupat diverses propostes lúdiques al llarg dels anys. El projecte que millor resumeix l’evolució ideològica de Nexes és probablement Change Makers, un joc sobre economies transformadores desenvolupat amb la participació de joves. La iniciativa va partir d’una pregunta aparentment senzilla: quins són els principals problemes que genera l’vigente sistema econòmic?
Les respostes van arribar dels mateixos participants. “La divisió de classes, la bretxa de gènere, l’hiperindividualisme, el masclisme, la crisi de l’habitatge, la depressió o la privatització dels espais públics”, enumera Tonon.
A partir d’aquí, els grups de joves van investigar experiències capaces de donar resposta a aquests problemes. Van analitzar cooperatives d’habitatge, bancs del temps, banca ètica, espais comunitaris,
iniciatives feministes i altres experiències vinculades a l’economia social. “Volíem mostrar coses que existeixen, que no són només utopies”, explica.
El resultat final és un joc que pretén ajudar els participants a comprendre que els sistemes econòmics no són inevitables i que existeixen alternatives capaces de generar impactes diferents sobre les persones i les comunitats.
La iniciativa forma part també d’una estratègia per generar recursos propis. Fins ara, la majoria dels jocs de Nexes han nascut gràcies a projectes subvencionats. La cooperativa aspira a convertir alguns d’aquests materials en productes comercialitzables que reforcin la seva autonomia econòmica.“El que estem buscant és més sostenibilitat pròpia”, reconeix Tonon.
Un altre dels jocs aborda el fenomen de les fake news i serveix per treballar el pensament crític en una època marcada per la sobreabundància informativa. “Ja no tenim manca d’informació, tenim massa informació”, afirma Tonon.
Molts d’aquests projectes s’han desenvolupat conjuntament amb Idea Lúdica, especialitzada en disseny de jocs, i amb altres entitats vinculades a l’economia social i solidària.
Si els jocs representen la voluntat de transformar narratives sobre l’economia, Migrantour busca transformar narratives sobre la migració. El projecte ofereix recorreguts pels barris del Raval i el Poble-sec guiats per persones amb experiència migratòria. “L’objectiu no és explicar monuments, sinó explicar vivències. Allò que realment marca la diferència són les històries personals”, diu.
Cada any es fan prop d’un centenar de visites que arriben a unes 1.500 persones. Les parades funcionen com a portes d’entrada a diferents reflexions. Al monument a Colom es parla de colonialisme i poder; a l’Escola Oficial d’Idiomes, de llengua i identitat; davant del Gat de Botero,
de desplaçament i pertinença, i a Top Manta, de resiliència i organització col·lectiva.
Dues dècades de vida
Nexes Interculturals va néixer fa uns 20 anys com una associació impulsada per un grup de joves de diferents procedències, entre ells Davide Tonon, i des dels inicis va funcionar amb una lògica cooperativa abans d’adoptar aquesta forma jurídica.
Actualment Nexes compta amb una desena de persones assalariades, la majoria a jornada completa. A aquest nucli estable s’hi afegeixen persones voluntàries, estudiants en pràctiques, talleristes externs i els acompanyants interculturals que participen en els diferents projectes. En total, la cooperativa mobilitza anualment entre quaranta i cinquanta persones.
Una estructura relativament petita que li permet mantenir flexibilitat i desplegar activitats molt diverses.
El finançament prové principalment de tres grans àrees d’activitat: la mobilitat internacional, la cultura de pau i justícia global i la formació i l’assessorament. A això s’hi afegeixen serveis contractats per administracions públiques i projectes finançats per ajuntaments, diputacions, la Generalitat o la Unió Europea. Els ingressos anuals se situen al voltant dels 700.000 o 800.000 euros.
Uns recursos que, segons Tonon, es destinen majoritàriament a l’execució dels projectes i al manteniment de l’estructura. “No es poden interpretar com a beneficis”, puntualitza Tonon.
Un ajuntament del Maresme, per exemple, els ha contractat per fer assessorament sobre mobilitat internacional per a joves. La cooperativa acompanya persones que volen fer pràctiques a l’estranger, participar en programes de voluntariat europeu o incorporar-se temporalment al mercat laboral d’altres països. Però la seva intervenció no es limita a trobar una plaça de pràctiques. “Per a nosaltres, l’experiència són totes les competències transversals que aconseguim fomentar en aquesta persona”, explica Tonon.
Per això complementen les estades amb activitats culturals, educatives i de reflexió social.
📌 Nexes posa en joc les economies transformadores (Barcelona)
🏢 L'Econòmic
📍 Barcelona