06 ago
|
L'Econòmic
|
Barcelona
06 ago
L'Econòmic
Barcelona
Podem assumir que a Catalunya l’activitat del comerç electrònic suposi que es posin en circulació 300 milions d’envasos amb el seu corresponent farciment, que acaben generant 57.000 tones de residus, amb 63.000 tones de CO2 equivalents associades? Òbviament, no, amb el benentès que aquests registres, si es manté la tendència actual, el 2030 podrien escalar fins als 440 milions d’envasos i les 120.000 tones de residus, segons les estimacions de Rezero, fundació per la prevenció de residus i el consum responsable. En vista d’aquesta amenaça, Rezero i empreses logístiques, comerços en línia, fabricants d’envasos, iniciatives d’economia circular, organitzacions empresarials i administracions públiques han signat un pacte per transformar el model presente d’embalatge i distribució de les transaccions comercials a través d’internet.
Com diu Rosa García, directora general de Rezero, “comprar per internet no hauria de significar omplir les llars de capses i farciments innecessaris. Pot ser còmode i circular, però per això cal redissenyar el sistema”. Les línies d’actuació del pacte es resumeixen a oferir envasos reutilitzables i retornables, perquè tornin al circuit comercial; eliminar embalatge superflu de productes que ja disposen d’envàs; facilitar el retorn, amb punts de proximitat i canals logístics, i informar bé les persones consumidores, perquè puguin identificar productes, comerços o serveis que ofereixen embalatge optimitzat o envasos retornables.
Com diu Alejandra Cid, responsable de màrqueting de Capsa, empresa de l’embalatge pionera a introduir en el mercat capses de cartró reutilitzable, amb més de 40 patents, “el consumidor ha interioritzat que cal separar el cartró d’un sol ús, però així es generen grans quantitats de residus”. A més, “s’ha donat tan poc valor al cartró, que no es vol veure la seva petjada ambiental”. Mirem el cas de Barcelona: en deu anys, ha augmentat un 27% el volum de residus de paper i cartró, i a l’Ajuntament tenen molt clar que aquest creixement està associat al comerç electrònic.
Si volem complir amb el que mana el nou reglament d’envasos i residus d’envasos, de reduir un 5% per càpita el 2030 en comparació amb els nivells del 2018, o sigui, rebaixar 12 kg de la marca de 177 kg, “hem de repensar com fem les coses, i això vol dir utilitzar embalatge reutilitzable, ara que ja sabem que funciona, amb exemples de capses que es poden fer servir sis vegades i reduir així la petjada de CO2 un 80% respecte d’una capsa convencional”. Perquè funcioni el nou model, cal transformar la logística, amb punts de retorn ( lockers
) compartits per qualsevol operador, cosa que concerniria els sistemes col·lectius de responsabilitat ampliada del productor (SCRAP), que així haurien d’anar molt més enllà del simple reciclatge de residus. Com passa a França, on un 5% del pressupost dels SCRAP es destina a iniciatives de reutilització. Com informa Jenny Berengueras, directora de l’àmbit de reutilització a Rezero, a França fins i tot és el mateix servei públic de correus el que ha assumit funcions de recollida i retorn dels envasos del comerç electrònic.
Com diu, aquests sistemes de retorn “poden reduir els fluxos d’envasos un 50%, i poden funcionar de cara al consumidor final, sobretot, però també B2B”.
En aquest primer moment, al pacte, pioner a Europa, s’hi han sumat operadors logístics, com Wallapop, GLS Group, InPost i Koiki; iniciatives o empreses orientades a la reutilització i l’ecodisseny, com Iaios, Capsa, Tot Herba, Som Ecologistica, El Safareig i Blue Room Innovation, i institucions i agents econòmics, com l’Ajuntament de Barcelona, l’Agència Catalana de Consum, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Pimec i la Cambra de Comerç de Terrassa. La iniciativa ha rebut el suport de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC).
Perquè pugui reeixir aquesta reorientació del comerç electrònic caldria, segons opina Rosa García, “el suport de l’administració a les empreses com a factor accelerador, necessiten que se’ls empenyi, i un marc normatiu de seguretat”. És cert que, com diu, “les grans cadenes necessiten el seu temps”, però, en un context geopolític d’inseguretat en la cadena de subministrament de matèries primeres, l’envàs d’un sol ús deixa de ser competitiu. De moment, ja hi ha casos de grans distribuïdors que han optat per la reutilització en circuit tancat.
Alejandra Cid relata el cas de MediaMarkt, que compta amb un servei de reparació centralitzat que fins ara operava amb capses d’un sol ús. “Ara han vist com amb capses reutilitzables estan reduint costos.” Altres grans cadenes com Decathlon o Leroy Merlin estan reduint l’embalatge del seu comerç electrònic optimitzant capses de cartró, eliminant plàstics d’un sol ús o implementant bosses reutilitzables. “També ho veiem en empreses de lloguer de roba o de subscripcions de pinso per a gos”, explica Jenny Berengueras.
I els grans mercats web, tipus Amazon o AlliExpress, com ho veuen? Com han pogut constatar a Rezero, estan mostrant interès per anar cap a la reutilització, en constatar que l’embalatge i l’espai buit generen ineficiències logístiques i, per tant, si hom redueix el volum buit, transporta menys aire –parlant en l’argot logístic– i es redueixen els viatges, el temps i les emissions de CO2.
És important recordar que aquest tipus d’iniciatives, que assumeixen la circularitat com a repte de competitivitat futura, avui topen amb el rebuig de determinats interessos empresarials. Com explica Alejanda Cid, “aquesta transformació del model va en contra de les grans papereres, del seu model basat en envasos d’un sol ús. En el seu moment, el poderós lobby del cartró va aconseguir que, en la normativa europea d’envasos, els embalatges de paper i cartró fossin eximits dels objectius de reutilització que s’apliquen a altres materials”.
📌 Frenar l’excés d’embolcalls en el comerç electrònic (Barcelona)
🏢 L'Econòmic
📍 Barcelona